Wikipedia

El terme WikiWiki és d'origen hawaià que significa: ràpid. Per abreujar aquesta paraula s'utilitza Wiki i en termes tecnològics és un programari per a la creació de contingut de forma col·laborativa.

La Wikipediaes va donar a conèixer al 2001, i permet als usuaris accedir i modificar els seus continguts. S'actualitza a l'instant, creix cada dia, té vincles a altres webs.... Wikipedia és una poderosíssima eina amb una comunitat global de més de 150.000 voluntaris -més 20 empleats fixos- que han escrit 11 milions d'articles en 265 idiomes (482.000 d'ells en espanyol, a un ritme de 400 nous al dia). El perfil mitjà del wikipedista és el d'un estudiant de entre 20 i 35 anys, solter. També participen en ella catedràtics i rectors d'universitat (encara que a alguns no els agradi dir-ho). Uns són més actius que uns altres: el 30% dels seus habituals realitza el 70% del treball. A Espanya, més de sis milions de persones la llegeixen mensualment. Li guanya, per golejada, a les versions online de les enciclopèdies tradicionals.

La finalitat d'un Wiki és permetre que diversos usuaris puguin crear pàgines web sobre un mateix tema, d'aquesta manera cada usuari aporta una mica del seu coneixement perquè la pàgina web sigui més completa, creant d'aquesta forma una comunitat d'usuaris que comparteixen continguts sobre un mateix tema o categoria.

Hi ha varies definicions de Wiki: "Un tauler gegant d'anuncis on qualsevol pot posar les seves notes, esborrar o modificar les d'uns altres o crear enllaços" ó "Llocs web escrits en col·laboració per un grup d'usuaris, que tracten sobre un mateix tema. Qualsevol que arriba a un Wiki pot participar immediatament i les seves aportacions són comentades, ampliades o corregides per la resta.

Els continguts de la Wikipedia són fiables? És correcte elevar-la a la categoria d'enciclopèdia?
La Wikipedia va néixer amb l'objectiu de "distribuir gratuïtament la totalitat del saber mundial a cada persona del planeta en elidioma que aquesta triï, sota una llicència lliure que permet modificar-ho, adaptar-ho, reutilitzar-ho i redistribuir-ho lliurement". És a dir, la democratització del coneixement, una fi molt romàntica que encapçala una llista de pros que continua així: és gratis, ràpida, es pot corregir en l'acte, té capacitat infinita i és una útil eina educativa. Els contra són:

1. És opaca: no es coneix als autors dels articles;

2. És anàrquica;

3. La força és el principal dret editorial, doncs l'autoritat va en funció de la quantia de participació (sense importar la qualitat d'ells);

4. Està contra el veritable coneixement, doncs els experts reconeguts són rebutjats i atacats en ella. Qui són els erudits?;

5. No és una enciclopèdia encara que es presenti com a tal;

6. És una font de difamació i violacions del copyright.

Al 2005, quan l'èxit de l'enciclopèdia online era ja un fet, la reconeguda revista Nature va fer un estudi per comparar la seva fiabilitat amb la d'una enciclopèdia tan reconeguda com la Britànica. Nature va comparar 42 articles científics d'ambdues i va detectar 123 errors o omissions en els articles de la Britànica, i 162 en la versió anglesa de Wikipedia.

Per contra hi ha estudis que desmunten l'estudi de Nature, al que acusen de poc estricte i esbiaixat i recorden que, segons els seus propis resultats, la Britànica segueix sent un 24% més fiable que la Wikipedia.

En Wikipedia quan abordem temes sensibles tals com la història, les ciències humanes, l'evolució de l'ésser humà o la política, el dubte està sembrat: les fonts no estan jerarquitzades; no hi ha ni anàlisi ni síntesi; i invariablement d'aquest magma d'informacions sorgeixen judicis absolutament discutibles.