El paper de la dona als països àrabs

En els successos dels últims dos mesos, milions de persones han sortit als carrers en tot Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica per reclamar el canvi i les dones estaven al costat dels homes, exigint la fi de la repressió política i reclamant una reforma radical. Tant les dones com els homes han sofert sota aquests governs repressius, però les dones han hagut de patir, a més, lleis discriminatòries i una desigualtat de gènere profundament arrelada.

Les dones han desafiat al poder, al sistema patriarcal i als governs que no compleixen les seves necessitats. Les dones egípcies representen més del 20% de la força laboral assalariada i van prendre la iniciativa, en molts casos, d'organitzar protestes i vagues en reclam de drets laborals. Fins i tot, durant l'apogeu de manifestacions contra el règim de Mubarak, les treballadores van formar un nou sindicat d'abast nacional.

Però està per veure quant va a canviar realment per a les dones a Egipte; s'està negant a les dones un paper en la creació d'un nou Egipte. Les dones són excloses tant pel govern provisional com per la comunitat internacional. Es va crear un comitè especial per redactar un esborrany d'una nova Constitució i en aquest comitè no participa cap dona, la qual cosa va despertar protestes per part d'organitzacions femenines i d'aquells egipcis que recolzen els ideals revolucionaris.

Si a la comunitat internacional li importessin realment els drets de la dona a Egipte, defensaria la participació de la dona en tots i cadascun dels aspectes de la creació de nous sistemes i institucions. Aquest comportament de les autoritats provisionals i de la comunitat internacional delata un sentit del paternalisme que molt bé coneixen les dones egípcies, que han passat dècades vivint sota un govern opressor recolzat per Estats que presumptament respecten els drets. La imatge reproduïda a occident de dona submisa, sense dret a veu ni a vot, poc té a veure amb la dona islàmica d'avui.

Malgrat el derrocament de l'Estat autoritari a Egipte i el desmantellament del seu poder i dels seus seguidors, les dones encara tenen molt per què lluitar: les lleis que atempten contra la igualtat i dignitat dels ciutadans d'Egipte han de desaparèixer.
Tots els governs, tant els ja existents com els nous que sorgeixen, han de comprometre's amb el respecte a la igualtat de la dona, en la llei i en la pràctica. Però les dones només tindran aquesta igualtat si participen activament en totes les negociacions i decisions que es duguin a terme en aquest període de transició.
Perquè la promesa de canvi es converteixi en realitat a Egipte i en tots els altres països de la regió, han d’asseure's en la taula dones de diverses procedències i tendències polítiques com a sòcies de ple dret.

Tunísia ha de servir com a exemple per a la resta de països de la zona.

S'ha pres una iniciativa sense precedents al món musulmà: la paritat d'homes i dones en les llistes de les quals seran les primeres eleccions democràtiques en els 55 anys d'independència de Tunísia. No solament les llistes de candidats comptaran amb el mateix nombre d'homes i dones sinó que seran a més del tipus cremallera: En elles s'alternaran els aspirants de tots dos sexes. Si no compleixen aquests requisits seran invalidades.

L’origen del 15M

Internet i les xarxes socials van ser l'origen del moviment ciutadà anomenat 15M, Actualment la seva pàgina en Facebook compta amb més de 50.000 seguidors, també està en Tuenti i en Twitter, #spanishsrevolution #acampadaensol tenen prop de 10.000 seguidors.

Des de la xarxa ha calat en la nostra societat i ha arribat fins a la mateixa Porta del Sol de Madrid, secundat per altres ciutats: A Bilbao, València, Sevilla, Granada, Santiago, la Corunya, Vigo, Pontevedra…. Fins i tot a continuat enfront de les Ambaixades i Consolats espanyols. En altres països com Budapest, Berlín, Atenes, Ciutat de Mèxic.

Tot sorgeix des de Internet de la mà de la joventut que indignada manifesta el seu malestar davant la situació actual del País. El moviment Democracia Real Ya, agrupa a estudiants, aturats, 'mileuristes' i treballadors sobradament preparats. El que es va iniciar com una protesta estudiantil s'ha sumat la resta de la societat, entre els milers de persones indignades hi ha centenars de persones que passen dels 50 anys, molts han acompanyat als seus fills, néts.

En plena campanya electoral la classe política va veure parcialment minvada la seva promoció, ja que mitjançant un grup d'insatisfets, contestataris, ciber-rebels e es va qüestionar la labor de la classe política i econòmica, com el moviment diu en molts dels seus missatges: “no som mercaderia en mans de banquers i polítics”.
Un grup petit que va començar en Internet i va sortir al carrer ha despertat l'atenció i simpatia de milers de persones que es van sumant a les seves reivindicacions i protestes, donant un toc d’atenció a la classe política perquè reflexioni, la societat està farta.

Entre els seus proclames es troben l'agudesa de la crisi amb un atur juvenil major del 43%, una joventut sense futur, al costat del desencantament i pèrdua de credibilitat de la classe política, ja que el ciutadà veu impotent com des de la política no es fa gens per solucionar els problemes del país, incapaç d'oferir un relat atractiu al seu electorat i amb dirigents als quals solament els interessa fer declaracions buides, incloent fins i tot en les llistes tancades imputats en casos de corrupció, recolzant-los en els seus respectius mítings, sent indecent l'espectacle que estan donant.

La població espanyola amb la seva mobilització ha dit Prou!!. Un cinquè poder ha nascut en l'ombra amb Internet i les xarxes socials. Molta gent s'està organitzant, s'està mobilitzant, molta gent està cansada de la corrupció, dels polítics del sistema. Alguna cosa nova està succeint a Espanya, un esperit de lluita i acció recorre el país després de que els ciutadans estiguin farts dels polítics, sindicats i periodistes venuts al poder global i mundial.

Un dels missatges del moviment 15M és: "Volem un canvi polític, social i econòmic". És una manera de dir que la societat vol altres valors.

Wikileaks

Wikileaks és una pàgina web que es dedica, a treure a la llum filtracions de secrets d'interès públic. Funciona amb la col·laboració de qualsevol que tingui interès a contribuir, de la mateixa manera que l'enciclopèdia en línia Wikipedia. WikiLeaks significa "filtracions ràpides", un nom inspirat per Wikipedia, però sense tenir res que veure amb ella.

La web va néixer l'any 2006 definint-se com un servei públic amb l’objectiu de protegir als informants, periodistes i activistes que vulguin publicar material sensible. Es finança amb donacions independents. Per evitar el tancament, el lloc al que es puja la informació està allotjat en servidors repartits per diferents països. En quatre anys ha aconseguit ser un referent periodístic gràcies a la publicació de secrets oficials i informació sensible.

A la seva web hi ha el següent missatge: "Wikileaks acceptarà material restringit o censurat, de significat polític, ètic, diplomàtic o històric. No acceptem rumors, opinions, un altre tipus de relats de primera mà o materials que estiguin disponibles al públic en altres llocs preservant en tot moment l’anonimat de la font de la que procedeixen."

Aquest portal s'ha convertit en l'assot dels poderosos, no importa que siguin governs, bancs o multinacionals. Els seus fundadors són periodistes, dissidents xinesos, hackers i programadors informàtics. La cara d’aquesta organització és l’australià Julian Assange, su actual director. El servidor principal del site está allotjat en Suècia i la seva organització es opaca i se sap molt poc de ella.

En aquesta web s’han filtrat més de 300.000 informes i comunicacions entre el Departament de Estat dels EEUU i les seves ambaixades de tot el món. També s’ha publicat documentació sobre processos a la presó de Guantánamo; correus electrònics de la Unitat d'Investigació Climàtica; així com un vídeo secret del 2007 que mostra l'atac d'un helicòpter nord-americà al Iraq en el qual es va matar a desenes de civils, incloent a dos periodistes desarmats.

Wikileaks ha passat per tres fases des de la seva fundació al 2006. En la seva primera fase, durant la qual va llançar diversos substancials tresors de documents relacionats amb Kenya en el 2008, Wikileaks va operar bàsicament com un model estàndard de wiki: els lectors podien publicar i editar materials de forma activa, i tenien opinió sobre els tipus de materials que eren acceptats i com aquests materials eren examinats. Els documents alliberats en aquesta primera fase van ser pujats directament: Wikileaks no va fer molt treball de redacció.

La segona fase de Wikileaks s'exemplifica amb el llançament del vídeo Collateral Murder a l'abril del 2010. El vídeo va ser una declaració política àmpliament pensada, produïda i estructurada. El seu objectiu era no solament informar, sinó il·lustrar un punt de vista polític.

La tercera fase és la de llançament dels cables diplomàtics: Wikileaks treballa en estreta col·laboració amb un selecte grup d'organitzacions de notícies per analitzar, redactar i alliberar els cables d'una manera planificada, en comptes de llançar-los en Internet o utilitzar-los per il·lustrar un punt de vista polític singular

És la capacitat de generar titulars i convèncer de la seva bona reputació el que porta a molts a confiar en Wikileaks, que en el 2009 va obtenir el Premi de Nous Mitjans d'Amnistia Internacional. Però Wikileaks corre el risc de ser usat de manera abusiva, encara que els seus directors tenen contactes i la capacitat per calibrar les històries que els arriben.

Wikipedia

El terme WikiWiki és d'origen hawaià que significa: ràpid. Per abreujar aquesta paraula s'utilitza Wiki i en termes tecnològics és un programari per a la creació de contingut de forma col·laborativa.

La Wikipediaes va donar a conèixer al 2001, i permet als usuaris accedir i modificar els seus continguts. S'actualitza a l'instant, creix cada dia, té vincles a altres webs.... Wikipedia és una poderosíssima eina amb una comunitat global de més de 150.000 voluntaris -més 20 empleats fixos- que han escrit 11 milions d'articles en 265 idiomes (482.000 d'ells en espanyol, a un ritme de 400 nous al dia). El perfil mitjà del wikipedista és el d'un estudiant de entre 20 i 35 anys, solter. També participen en ella catedràtics i rectors d'universitat (encara que a alguns no els agradi dir-ho). Uns són més actius que uns altres: el 30% dels seus habituals realitza el 70% del treball. A Espanya, més de sis milions de persones la llegeixen mensualment. Li guanya, per golejada, a les versions online de les enciclopèdies tradicionals.

La finalitat d'un Wiki és permetre que diversos usuaris puguin crear pàgines web sobre un mateix tema, d'aquesta manera cada usuari aporta una mica del seu coneixement perquè la pàgina web sigui més completa, creant d'aquesta forma una comunitat d'usuaris que comparteixen continguts sobre un mateix tema o categoria.

Hi ha varies definicions de Wiki: "Un tauler gegant d'anuncis on qualsevol pot posar les seves notes, esborrar o modificar les d'uns altres o crear enllaços" ó "Llocs web escrits en col·laboració per un grup d'usuaris, que tracten sobre un mateix tema. Qualsevol que arriba a un Wiki pot participar immediatament i les seves aportacions són comentades, ampliades o corregides per la resta.

Els continguts de la Wikipedia són fiables? És correcte elevar-la a la categoria d'enciclopèdia?
La Wikipedia va néixer amb l'objectiu de "distribuir gratuïtament la totalitat del saber mundial a cada persona del planeta en elidioma que aquesta triï, sota una llicència lliure que permet modificar-ho, adaptar-ho, reutilitzar-ho i redistribuir-ho lliurement". És a dir, la democratització del coneixement, una fi molt romàntica que encapçala una llista de pros que continua així: és gratis, ràpida, es pot corregir en l'acte, té capacitat infinita i és una útil eina educativa. Els contra són:

1. És opaca: no es coneix als autors dels articles;

2. És anàrquica;

3. La força és el principal dret editorial, doncs l'autoritat va en funció de la quantia de participació (sense importar la qualitat d'ells);

4. Està contra el veritable coneixement, doncs els experts reconeguts són rebutjats i atacats en ella. Qui són els erudits?;

5. No és una enciclopèdia encara que es presenti com a tal;

6. És una font de difamació i violacions del copyright.

Al 2005, quan l'èxit de l'enciclopèdia online era ja un fet, la reconeguda revista Nature va fer un estudi per comparar la seva fiabilitat amb la d'una enciclopèdia tan reconeguda com la Britànica. Nature va comparar 42 articles científics d'ambdues i va detectar 123 errors o omissions en els articles de la Britànica, i 162 en la versió anglesa de Wikipedia.

Per contra hi ha estudis que desmunten l'estudi de Nature, al que acusen de poc estricte i esbiaixat i recorden que, segons els seus propis resultats, la Britànica segueix sent un 24% més fiable que la Wikipedia.

En Wikipedia quan abordem temes sensibles tals com la història, les ciències humanes, l'evolució de l'ésser humà o la política, el dubte està sembrat: les fonts no estan jerarquitzades; no hi ha ni anàlisi ni síntesi; i invariablement d'aquest magma d'informacions sorgeixen judicis absolutament discutibles.