El paper de la dona als països àrabs

En els successos dels últims dos mesos, milions de persones han sortit als carrers en tot Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica per reclamar el canvi i les dones estaven al costat dels homes, exigint la fi de la repressió política i reclamant una reforma radical. Tant les dones com els homes han sofert sota aquests governs repressius, però les dones han hagut de patir, a més, lleis discriminatòries i una desigualtat de gènere profundament arrelada.

Les dones han desafiat al poder, al sistema patriarcal i als governs que no compleixen les seves necessitats. Les dones egípcies representen més del 20% de la força laboral assalariada i van prendre la iniciativa, en molts casos, d'organitzar protestes i vagues en reclam de drets laborals. Fins i tot, durant l'apogeu de manifestacions contra el règim de Mubarak, les treballadores van formar un nou sindicat d'abast nacional.

Però està per veure quant va a canviar realment per a les dones a Egipte; s'està negant a les dones un paper en la creació d'un nou Egipte. Les dones són excloses tant pel govern provisional com per la comunitat internacional. Es va crear un comitè especial per redactar un esborrany d'una nova Constitució i en aquest comitè no participa cap dona, la qual cosa va despertar protestes per part d'organitzacions femenines i d'aquells egipcis que recolzen els ideals revolucionaris.

Si a la comunitat internacional li importessin realment els drets de la dona a Egipte, defensaria la participació de la dona en tots i cadascun dels aspectes de la creació de nous sistemes i institucions. Aquest comportament de les autoritats provisionals i de la comunitat internacional delata un sentit del paternalisme que molt bé coneixen les dones egípcies, que han passat dècades vivint sota un govern opressor recolzat per Estats que presumptament respecten els drets. La imatge reproduïda a occident de dona submisa, sense dret a veu ni a vot, poc té a veure amb la dona islàmica d'avui.

Malgrat el derrocament de l'Estat autoritari a Egipte i el desmantellament del seu poder i dels seus seguidors, les dones encara tenen molt per què lluitar: les lleis que atempten contra la igualtat i dignitat dels ciutadans d'Egipte han de desaparèixer.
Tots els governs, tant els ja existents com els nous que sorgeixen, han de comprometre's amb el respecte a la igualtat de la dona, en la llei i en la pràctica. Però les dones només tindran aquesta igualtat si participen activament en totes les negociacions i decisions que es duguin a terme en aquest període de transició.
Perquè la promesa de canvi es converteixi en realitat a Egipte i en tots els altres països de la regió, han d’asseure's en la taula dones de diverses procedències i tendències polítiques com a sòcies de ple dret.

Tunísia ha de servir com a exemple per a la resta de països de la zona.

S'ha pres una iniciativa sense precedents al món musulmà: la paritat d'homes i dones en les llistes de les quals seran les primeres eleccions democràtiques en els 55 anys d'independència de Tunísia. No solament les llistes de candidats comptaran amb el mateix nombre d'homes i dones sinó que seran a més del tipus cremallera: En elles s'alternaran els aspirants de tots dos sexes. Si no compleixen aquests requisits seran invalidades.