El terme blog podria traduir-se com a diari a la xarxa. És un espai virtual, que funciona autònomament, i permet editar com un diari personal, o continguts de qualsevol classe que apareixen per ordre cronològic, del més recent al més antic, i conservats en un arxiu sempre disponible. Els continguts poden enriquir-se per connexions amb altres blogs.
Els blogs reuneixen característiques pròpies dels newsgroup, pàgines web personals o portals d'informació. De fet, igual que els newsgroup, els blogs són caselles de missatges; com els llocs personals, revelen continguts que es refereixen al seu autor i com els portals informatius, subministren informacions de tot tipus: des de les estrictament personals i autobiogràfiques a les de caràcter general.
Aquesta forma d'expressió permet comunicar-se des de sota, sense filtres de caràcter econòmic o d'espai, que subministri informació, i sobretot crea opinió, en general alternativa en relació amb la dels medis convencionals. Els lectors poden relacionar-se directament amb l'autor del text o amb altres lectors.
Un dels motius pel qual el blog s'ha convertit en poc temps en un veritable fenomen resideix en el fet que no és necessari un desemborsament econòmic ni una competència particular en els llenguatges propis de la xarxa; n'hi ha prou amb inserir els continguts que es volen publicar en mòduls ja dissenyats a plataformes que realitzen gratuïtament el servei. Els procediments són senzills: ens hem de registrar, triar un nickname i un password.
Els blogs reuneixen característiques pròpies dels newsgroup, pàgines web personals o portals d'informació. De fet, igual que els newsgroup, els blogs són caselles de missatges; com els llocs personals, revelen continguts que es refereixen al seu autor i com els portals informatius, subministren informacions de tot tipus: des de les estrictament personals i autobiogràfiques a les de caràcter general.
Aquesta forma d'expressió permet comunicar-se des de sota, sense filtres de caràcter econòmic o d'espai, que subministri informació, i sobretot crea opinió, en general alternativa en relació amb la dels medis convencionals. Els lectors poden relacionar-se directament amb l'autor del text o amb altres lectors.
Un dels motius pel qual el blog s'ha convertit en poc temps en un veritable fenomen resideix en el fet que no és necessari un desemborsament econòmic ni una competència particular en els llenguatges propis de la xarxa; n'hi ha prou amb inserir els continguts que es volen publicar en mòduls ja dissenyats a plataformes que realitzen gratuïtament el servei. Els procediments són senzills: ens hem de registrar, triar un nickname i un password.
El blog és la nostra veu en la web. Un espai on es pot recollir i comunicar qualsevol cosa que desperti interès: un comentari sobre política, un diari personal online o un link amb llocs web que t'interessin. Per a molts un blog és simplement un espai per anotar els pensaments propis, mentre per a uns altres serveix per comunicar-se amb milers de persones a tot el món. Els blogs són utilitzats per periodistes, professionals o afeccionats, per publicar notícies d'última hora, mentre que amb els diaris personals és possible compartir amb uns altres els pensaments més íntims.
El blog es situa a mig camí entre el diari o la revista i la comunicació boca a boca. En relació amb un diari normal en paper, el blog es caracteritza per la presència decisiva de l'individu i de les seves preferències en triar i jutjar. Comparat amb la comunicació boca a boca, el blog pot comptar amb tots els recursos de la Xarxa (link amb el situat de l'editor, amb altres comentaris i fonts…). De la comunicació informal, el blog ha heretat la necessitat de la complicitat en la comunicació de la notícia, que no és simplement transmesa sinó compartida en contextos de relacions, per més que siguin solament virtuals
Xavier tens raó quan dius que el bloc és la nostra veu a la web, on recollir qualsevol cosa que desperti interès, i justament això és un dels punts forts d'aquesta tecnologia, la llibertat que atorga. Però no hem d'oblidar que de vegades es fa un ús il•legal o nociu amb el que cal anar amb compte. Per exemple, l'Agència de Qualitat a Internet ha fet públic un informe sobre la difusió i proliferació de continguts d'apologia a l'anorèxia i la bulímia a la xarxa en el qual referint-se als blocs apunta:
ResponderEliminar"IQUA ha detectat que la majoria de" pàgines / espais "amb continguts relatius a l'apologia de l'anorèxia i la bulímia s'inclouen en aquest tipus d'espais: webs personals i blocs. Hi ha variants, formats i models. Podem trobar alguns que estan plantejats com a diaris personals i n'hi ha que publiquen continguts sobre el tema i fomenten la participació d'altres usuaris/es. Cal destacar que es tracta de plataformes gestionades per entitats tan populars i importants com Google, Hispavista que, al nostre entendre, han d'assumir cert grau de responsabilitat i realitzar les accions pertinents per no oferir cobertura a aquests continguts, adoptant mesures que siguin eficients i que impedeixin la publicació…..”
Si tenim en compte que en els darrers anys s'ha incrementat un 470% el nombre de blocs que fomenten l'anorèxia i la bulímia i que el 75% dels usuaris són menors d'edat, crec que tenim una responsabilitat sobre els continguts que avoquem a la xarxa.
Aquí us deixo l'informe:
http://www.iqua.net/?go=S3iJ27PQ09INywzsO3FyalSoH3yDxSSX+1VQGEz7Zjall/1XyhbhGkg9bbktPg==